Ganivets Catalans
(Preus 2021 i producció a demanda o tria un ganivet disponible)
Una mica d'història
La paraula “Ganivet” era emprada tant en català com en occità. Era un estri que es feia servir arreu dels Comtats catalans que s’estenien des del País Valencià fins a les portes de Turquia per mar.
***"Rustique"***
Descrit com a "rústic", aquest ganivet català va ser fet a tot arreu per diferents categories d'artesans, o fins i tot per agricultors.
Ens van entrar amb marques locals conegudes com "Martin" (Perpinyà - 1893) - "Mary" (Perpinyà - 1875) - "Planas" (Perpinyà - 1903), "Sayrou" (Ceret- 1918), "Marrot" (Argelers -1910), "Auter" (Sant Llorenç de la Salanca -1865), "Pelissier" (Ribesaltes - 1810),...
Aquests ganivets eren panys de fulla, amb o sense anell. Una closca fixa de llautó reforçava el mànec a l'eix de la fulla. Es podia trobar de tant en tant, un final de llautó. Es van fer sense platí metàl·lic.
***2 clous***
Des de l'antic Egipte, trobem els primers ganivets plegables. El mànec estava fet de coure o placa d'or i amb un sol clau per a l'eix de la fulla. Eren ganivets de fricció.
A l'Edat Mitjana, els ganivets plegables sempre es clavaven i el mànec estava fet de fusta o banya. Posteriorment, la fulla es va estendre per un creixement pla o en forma de bola que va aterrar o incrustar a la part posterior del mànec (ganivet en posició oberta) permetent aturar la fulla. Aquest ganivet es diu "Piemont".
Al segle XVI, els coberts imaginaven eliminar el creixement (molt molest el ganivet plegat) i formar al taló de la fulla un tall que s'inclina, en posició oberta, en un segon clau. El ganivet es diu "2 ungles o caputxins".
Personalitzi el seu ganivet
Triï el seu model, el mànec de banya, el mànec d’os o el tipus de fusta que vulgui i jo m’encarrego de la resta.Personalització de preus
O bé, trieu
un Ganivet disponible
Avís de tancament del ganivet
